NOMS: Gerani vellut, Gerani de Califòrnia. Castellà: Platanillo. Gerànio de California. Anglès: Velvet Groundsel, California Geranium. Francès: Roldane faux-pétasite.
SINÒNIMS: Senecio petasitis DC.; Cineraria petasitis Sims; Cineraria
platanifolia Schrank;
DISTRIBUCIÓ:
Neotropical. Originària i endèmica de Mèxic, del Golf de Mèxic, nord-est de
Mèxic
HÀBITAT: Cultivada
com ornamental a parcs i jardins
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: Arbust
de fulla perenne que arriba amb rapidesa al metre i mig d’alçada però no arriba
als 3 m, molt ramificat amb tiges primes i flexibles, que adquireix una
atractiva arquitectura de forma arrodonida.
Fulles simples, de distribució alterna, grans que donen la imatge d’una planta frondosa d’aire tropical. Són peciolades, de nervació palmada, suborbiculars, amb el marge amb grans lòbuls i coberta de fins pèls com de vellut, de color verd que enrogeix amb el fred.
Flors en grans panícules terminals, que sobresurten les fulles, de capítols amb peduncles i involucre format per 8 bràctees; flòsculs del botó interiors tubulars, pentàmers i hermafrodites; les flors exteriors amb lígula de color groc fort són femenines. Floreix a finals de l’hivern
Fruit són petits aquenis proveïts de plomall blanc.CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La dispersió de les llavors d’aquesta espècie es fa de
diferents maneres. Les llavors que cauen a terra són posteriorment disperses
principalment per insectes com les formigues (difusió mirmecocora). En aquest
tipus de plantes també es produeix un altre tipus de dispersió: la zoocòria, ja
que els ganxos de les bràctees de l'involucre s'enganxen als pèls dels animals
que passen, dispersant així les llavors de la planta fins i tot a llargues
distàncies. A més, gràcies al papus, el vent pot transportar les llavors fins i
tot a distàncies de diversos quilòmetres (disseminació anemocora).
USOS I PROPIETATS: Cultivada com planta ornamental per les flors grogues que contrasten amb el verd de les fulles i resulten força atractives per a les abelles, les papallones i les aus, a més de regalar-nos la seua bella floració hivernal.. Vegeta bé tant a ple sol com a ombra parcial i no és exigent en quant al substrat, car accepta qualsevol tipus de terreny. Suporta cert grau de sequera millor que l’entollament. És sensible a les baixes temperatures, a – 40 C es gelen les fulles i les tiges però rebrotaran, si el fred no supera els -110C, a la primavera següent. Cal podar a la primavera, després de la floració, per aconseguir un arbust més compacte que decorarà tot l’any el massís, junt a altres plantes, o lluirà les grans fulles d’aire tropical plantat en solitari. Multiplicació per esqueix a la primavera.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Roldana està dedicat a Eugenio Montana i Roldán (1778-1813), un camperol nadiu d'Otumba i un valent comandant que va caure en la Guerra d'Independència de Mèxic del domini colonial espanyol. El nom específic petasitis deriva del grec, “petàsos” que significa barret d’ales grans, per la forma de les fulles.
És una planta tòxica, per als humans i animals, ja que la
seua ingestió pot causar danys al fetge, cor o ronyons. A més, en alguns casos
el contacte superficial pot causar irritació o al·lèrgia.
A Nova Zelanda és considerada una planta invasora, doncs
competeix amb les espècies natives als llocs oberts i marges dels boscs, per la
qual cosa està prohibida la seua venda, propagació i comercialització.
Aquesta espècie va ser descrita per John Sims i publicada en
Botanical
Magazine 37: t. 1536. 1813. amb el nom de Cineraria petasitis. Amb el nom actualment acceptat de Roldana
petasitis va ser publicada per Harold
Ernest Robinson i Robert D. Brettell, en Phytologia
27(6): 423. 1974.
Família Compositae (Asteraceae)